M’he deixat fotografiar
com una donzella nua,
humida i maquillada
tant sols pels teus ulls
tortuosament confinats.
No he deixat que l’aire
em prengués ni una gota
de les moltes perlades
que m’amaraven la pell.
He estat aquí pacient
esperant-te al voral.
Sabia que vindries avui
que per fi han tancat
amb urgència les fronteres
i l’amor se'ns buida
pels forats de les butxaques.
Sabia, que vindries...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada