No se si tornarà l’hivern
però els cirerers han omplert de blanc
totes les branques mig mutilades
per una estació que ha estat benigne,
i la maria lluisa ha florit poc a poc,
ja se sap que és pacient i olorosa.
També la menta ha tret el cap
i aquelles flors blanques boniques
i sense nom, que tant agraden a en Paco.
L’ametller recent adoptat també reneix
de la seva fusta freda i despullada,
i la mimosa grogueja ufanosa
cridant amb el seu color la llibertat.
Les abelles afinen les notes del seu brunzit
per sobre les flors liles de romaní,
i el roser, amenaça vital, les primeres roses.
Torna la primavera esclatant a casa,
molt més real que al Corte Inglés.
La vida, bella, bonica, captivadora
altra cop, per davant del Capitalisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada