Tinc tantes coses a agraït
que no se per on començar.
Vull agrair cada cançó
cantada al vent, per cada puny,
per cada carícia i cada bes,
per cada agraïment cert,
per cada orgasme regalat,
per cada orgasme robat,
per cada deixar-me anar,
per cada crit revolucionari,
per cada colze amb colze
per cada carrer
desbordat,
per cada mot de la mare,
per cada gest del pare,
per cada segon, minut , hora
amb les germanes i fills.
Vull agraïr cada dia de tramuntana,
i també els dies odiosos de pluja,
cada boira gebradora i cada sol,
cada lluna plena i cada estrella,.
Agraeixo cada gol del Barça,
cada diumenge a l’Europa,
el meu dia del Sadar.
L’emoció de cada viatge a Euskalherria
i cada txuleton regat amb txakoli.
Cada dia de feina, amb companys estranys,
cada dia de feina amb amigues i amics,
cada llàgrima vessada, cada rialla,
cada somriure robat o produit,
cada poesia escrita i recitada,
cada poesia escoltada o memoritzada,
cada vetllada passada entre amics,
totes i cada una de les hores felices,
els caps d’any, els nadals, les pasques.
Tots i cada un dels amics trobats,
tots i cada un dels amics perduts,
els oblidats, també els enterrats.
Totes i cada una de les emocions
que m’han fet viure, riure, creure,
estimar, odiar, començar, acabar,
recomençar i tornar a acabar.
Gràcies per tot.
Sembla un comiat i només es
una nova renaixença...
