RENAIXENÇA

Tinc tantes coses a agraït

que no se per on començar.

Vull agrair cada cançó

cantada al vent, per cada puny,

per cada carícia i cada bes,

per cada agraïment cert,

per cada orgasme regalat,

per cada orgasme robat,

per cada deixar-me anar,

per cada crit revolucionari,

per cada colze amb colze

per  cada carrer desbordat,

per cada mot de la mare,

per cada gest del pare,

per cada segon, minut , hora

amb les germanes i fills.

Vull agraïr cada dia de tramuntana,

i també els dies odiosos de pluja,

cada boira gebradora i cada sol,

cada lluna plena i cada estrella,.

Agraeixo cada gol del Barça,

cada diumenge a l’Europa,

el meu dia del Sadar.

L’emoció de cada viatge a Euskalherria

i cada txuleton regat amb txakoli.

Cada dia de feina, amb companys estranys,

cada dia de feina amb amigues i amics,

cada llàgrima vessada, cada rialla,

cada somriure robat o produit,

cada poesia escrita i recitada,

cada poesia escoltada o memoritzada,

cada vetllada passada entre amics,

totes i cada una de les hores felices,

els caps d’any, els nadals, les pasques.

Tots i cada un dels amics trobats,

tots i cada un dels amics perduts,

els oblidats, també els enterrats.

Totes i cada una de les emocions

que m’han fet viure, riure, creure,

estimar, odiar, començar, acabar,

recomençar i tornar a acabar.

Gràcies per tot.

Sembla un comiat i només es

una nova renaixença...