NEUS CATALÀ -En memòria-

Sortir de l’infern i còrrer per les brases,

i alçar el puny, un cop més i un altre i un altre,

i burlar-se de la mort, del patiment i la tortura

i morir plàcidament després d’un segle.

I seguir cantant dia a dia les cançons revolucionàries,

i reviure l’horror, serenament, amb fermesa.

I somniar nit a nit les parets brutes de l’horror,

i despertar-se a voltes presa del sobresalt ,

i prémer més els punys contra el feixisme,

i relaxar-los davant l’olor tendre d’una rosa.

I explicar i explicar a tothom que vulgui escoltar

el drama, la penúria, la tràgica ombra del nazisme.

I vomitar sobre cada negació, i bramar per cada oblit,

i cagar-se en totes les vides que han robat vides.

I cagar-se en tots els que clamen tornar-hi.

I cagar-se en cada exaltació de la tragèdia

I cagar-se en totes les seves vides

en totes les seves vides

cagar-se en totes

les

seves

vides.

Al seu llit de mort, Neus Català, dibuixa un somriure de supervivent

i es caga en totes les seves vides.

En

totes

les

seves

vides.....