Avui, dia internacional de la poesia
m’he quedat sense paraules, ja veus...
Jo que sempre en vaig sobrat,
que furgo el sexe sota les faldilles,
que trobo paraules entre sequeres,
entre llums, foscors i humitats,
avui m’he quedat mut, com un ànec –mut-.
Quin cas...Avui que comença la primavera
m’he quedat sense colors, ni olors,
sense substrat, sense aquell pol·len
que em fa estimar-te entre esternuts
i aquella vitalitat terriblement sensual,
absolutament sexual i llibertina,
que fa que t’estimi i t’odii per igual,
que fa que et faci l’amor i em destrempi
amb la mateixa cruel facilitat –mots interruptus-.
Avui, just avui, el teu dia, la teva refotuda primavera,
avui m’han entrat al·lèrgia als mots...
Ja ho deien a la tele que aquest any seria fort...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada