21.5.19

A LA MEI MARTINEZ


T’hem llegit tantes paraules en la teva absència
que t’hem fet present en cada mot i cada gest.
Hem recordat cada any les passejades, els ocells,
els arbres que despunten fulles i flors, els gats,
tantes caríries, tantes abraçades, tants adéus.
Potser la nit acabarà, com acaben els dies i anys
i la teva paraula seguirà surant i nedant a la sala,
enjogassada i alegre, com el ball dels dofins.