A L'AMPIT DE LA BARRICADA

T’esperaré a l’ampit de la barricada,

captiu, sol i com sempre desarmat,

amb el somris com a única defensa,

amb la fermesa com a esperit.

T’esperaré amb el puny alçat,

per cada mort, cada viu, cada ferit,

per cada il·lusió desfeta o desfermada,

per cada ànima roja que albira l’infinit.

T’esperaré guarint totes les ferides,

d’aquest poble valent i reprimit,

caminant al costat de cada dona violàcia,

aprenent, ensenyant i compartint.

T’esperaré amb els braços ben oberts,

quan la nau, naufragi en el mar brau,

i les onades ens portin a la sorra,

a dones, homes i nadons plorant.

T’esperaré tot nu a la barana,

per a poder fruir tots dos en llibertat,

i estirar-nos a gaudir la lluna plena

els estels fugaços o el vent tramuntanat.

T’esperaré a l’ampit de la barricada,

quan ja no ens quedi més per dir,

i els nostres ulls decidits ens anunciin

si es millor,entrar a  matar o simplement morir...