Per
més que l’aigua
colpegi
repetidament la roca
que
reposa a la llera del riu,
el
dibuix que ens regala
no
és mai el mateix.
Ni
cada respiració,
ni
cap batec nostre
sona
igual, ni cap núvol
es
repeteix als nostres ulls.
El
mon és divers i canviant.
Mort
la uniformitat.
Mort
al feixisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada