CORREN LES GOTES

Corren gotes d’aigua pels vidres de la finestra,

plou mansament sobre els teulats i els camps,

un dia trist d’aquest maig confòs i errant.

I els innocents segueixen engarjolats.

I els violadors ben lliures pels carrers,

i els fanàtics davant micròfons oficials,

i els colpistes protegits en embaixades cíniques,

i les dones desprotegides per ordres d’allunyament,

i els dimonis atiant el foc a les fogueres,

i els fexistes fent-se amos dels carrers,

de les ciutats, dels barris, de les voravies

de les terrasses i els jardins, de les estatues,

de les cantonades i els continents...i els continguts.

Corren les gotes pels vidres alienes a tot,

a aquest planeta que mor a cada segon,

a totes les arrogàncies i mirades embogides.

Plou mansament davant el meu finestral,

o potser sols són les meves llàgrimes covardes...