Dues vegades es va pondre el sol
entre els ulls del pont d’aigua escassa.
Dues vegades envermelliit el mon
per un sol que anava de baixa.
Dues vegades reflectit el mon
amb un cel ataronjat
de nuvols.
Dues vegades l’ull es confon
entre el paratge d’arbres ombrívols
Dues vegades calcada la meravella,
dues espurnes d’un dia que es descabdellla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada