NECESSITO UN BOIG

Em va dir que necessitava un boig,

algú que li capgirés aquell mon estàtic,

algú que la fes ballar les nits de lluna plena,

nua

sota

les

estrelles.

Simplement em va dir això,

que necessitava embogir,

deixar-se anar, volar

 i voltar pel món sense caretes,

deslligar-se d’aquella opressió al pit,

i planejar com un au inconscient,

com un avió de paper, aleatòriament lliure.

Em va dir tant sols, que necessitava un boig,

no vaig entendre en un principi la frase,

el context, les mesures de l’afirmació

i de sobte la vaig veure

nua

dansant

en l’estelada

com una bruixa trastocada...