El saxo trist, melancòlic
cantant-li als hiverns vermells,
a les terrases de bar amb estufes,
als nens que corren, mocs penjants,
a les iaies que acoten el cap buscant la fi,
als carrers de barri obrer amb putes als portals
i fanals que sols funcionen a mitja llum, groga,
esmorteida com les vides errants dels bancs del parc,
com les abandonades restes d’entrepans de mortadel·la d’olibes,
o els plors dels infants oblidats prop dels tobogans,
mentre la iaia que ja ha perdut el cap dona besses als
coloms
i el guardia urbà, pederasta declarat, acarona el cap del
nen
i la llei i l’ordre ho esvaloten tot, en aquesta ciutat
bruta,
en aquesta ciutat deshumanitzada plena de cartells
electorals,
on un ganibet, esmolat i enorme, secciona un coll aleatori
i tot vessa de sang, mentre l’absurditat s’ensenyororeix de
la tarda
i les ambulàncies omplen d’estrèpid desmerurat i urgent
la plaça per on passegen aliens a tot una parella simplement
enamorada....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada