CELS DE PORCELLANA -EL MAR-
Tanco els ulls per entrar dins teu,
per sentir cada plec del teu sexe,
sense res que em destorbi el plaer.
Per sentir cada onada, i cada alenada de sal,
per sentir el xiuxiueig de cada instant
del teu anar i venir desmesurat i dòcil.
Tanco els ulls valent i esperançat
de trobar-te tant humida i salvatge,
amb els cabells al vent de marinada,
i els ulls oberts per esbrinar l’horitzó,
l’horitzó que no existeix, que és infinit.
Tanco els ulls, coberts de sal a les pestanyes,
per sentir-te plena altiva i poderosa,
escumosa com un cava, fregant-me les cames.
Tant sols obro els ulls
per contemplar el teu fràgil cel de porcellana,
que entre els peixos i les barques, et fa l’amor
cada nit, quan la lluna t’engalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada