BRASIL
Amb la bola de cristall que em va regalar la mare,
he crescut entre encenalls, entre jocs de rol i trampes.
M'he vist mort massa vegades, en els ulls d'infants que maten,
en indigents i borratxos, que en aquest bar m'acompanyen,
bar de prestatgeries buides, i de taules rovellades,
parets plenes de grafittis i fugiseres mirades...
Son massa bruts els carrers, i com puden les deixalles,
la ciutat, i el mon sencer, és ple de mosques i rates.
Pels carrers d'aquest vell barri, l'innocent porta navalla,
i el més ric a la butxaca guarda gelós l'automàtica.
A l'altre cantó del guetto, ja es preparen les mortalles
qui no es pot pagar la coca, amb bossa de cola viatja.
He fregat ben fort la bola, per entendre allò que amaga,
he vist faveles i escoles, plenes de llibres macàbres.
No queda temps per somriure, la dama esmola la dalla,
i amb uniformes de guerra, preparen noves batalles.
Rates i mosques festeges, puden totes les deixalles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada