SANT JORDIVaig tenir tota l’estona la rosa a la mà
amagada a l’esquena, prement-la fort,
i tu, em parlaves d’això i d’allò...
I jo, badant amb els teus ulls a penes t’escoltava.
Neguitós terriblement enamorat, quasi ridícul.
Ens vàrem dir adéu, i la vaig llençar al contenidor
de reciclatge de roses d’enamorats indecisos.
Guardo encara les ferides de les punxes
com estigmes de la meva estupidesa
Em va semblar però que tu també
amagaves al darrera algun llibre de poesia.
No em facis massa cas, segur que només eren les ganes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada