ANTI-HABANERA
Mentre el Català sortia a la mar,
somniant, ensumant guerres,
la bella Lola des de la platja
els deia adèu amb el mocador,
i el cremat llençava flames amunt,
talment com la boca d'un faquir.
L'olor de mar en plena plana,
i el ritme de lleu balanceig sonor,
he d'admetre que em feia agafar son.
Però s'hi estava, tant bé en aquella plaça...
Ai que placer, sentia yo,
cuando en la playa
sacó el pañuelo y me saludó
La humitat d'aquella nit de roba enganxosa,
el só repetitiu i acaramelat de la musiqueta,
la cremor d'estomac de la beguda inbebible,
la passió de son, degut a l'avorriment i l'hora,
i per postres, m'assabento que...
Els valents de bordo no varen tornar
no varen tornar,
tingueren la culpa, els americans...
merda de ianquis, merda de nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada