Creia que era amor.
Ho creia, quan m'esperaves cada dia
a sota del portal de casa meva,
amb el teu trajo negre tant elegant,
el barret i la bonica maleteta de pell fosca.
I m'il·lusionava que em seguissis fidelment
com un gosset a una prudent distància,
com mig dissimulant, com qui no gosa.
I m'agradava sentir-te tant present
quan sortia de comprar, o del cinema,
o trobar-te a la parada d'autobus.
M'agradava maquillar-me per a tu
encara que tu mai em diguessis res.
M'angoixava el teu silenci reservat
i el teu jugar tant hàbilment amb la distància
i la constant perseverància....
...Que poc podía imaginar-me, que ho fessis per calers...
Per quatre deutes, amics i amigues,
m'ha quedat el cor glaçat,
no era l'amor qui em seguía,
era el cobrador del frac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada