quimgilipoeta

NAUFRAGI

Ens veurem, si tu vols, un dia sense pressa
i parlarem de tot, sense res a dir-nos,
estimant cada mot, fent-ne un tauló
on aferrar el nostre naufragi.
Mesurarem molt bé cada carícia
i també si cal cada silenci, cada gest.
Poc a poc bastirem amb ciment nou
una càlida llar per l’aixopluc.
Mai deixarem de parlar-nos,
i segur que el temps farà
que la distància dels nostres llavis
s’escurci fins a l'inevitable i càlid bes.