EL PASSADÍS

I

Bec de la teva joventut
només veient com creues lleugera
el passadís llarg, interminable,
i els teus ulls em llambreguen
un moment, un instant fugaç,
i riallera i graciosa, alces la ma
regalant-me un somris, un bon dia.
I jo el prenc i el disfruto
i intueixo que el temps enjogassat
s'escola veloç i plaent, com el somrís,
com el bon dia, com la teva joventut,
i la meva...


II

Segueixo bevent tossut de la teva joventut,
tot i que queden lluny les teves passes
del vell passadís, ara fred, i ombrívol.
Les teves rialles reboten grotesques i cruels
per les parets nues, burlant-se del meu enyor.
L'hivern golut, s'ha empassat l'escalfor
del moment màgic en que creuaves la porta
i omplies els breus segons de llum
regalant-me un somrís, un bon dia...

El pitjor, és saber que la primavera
no tornarà mai més a visitar-me
amb els teus ulls de testimoni