Vaig esperar-te tota la tarda,
i vas aparèixer quan fosquejava,
plovia i tu amb el teu barret
i aquell paraigües màgic.
Vam cantar sota la pluja,
com la Gene, en Donald i en Debbie...
I’m singin in the rain....
Estaves preciosa quan les gotes
van esborrar la pintura d’ulls,
el carmesí dels llavis, el coloret...
I quan em miraves asseguda en el banc,
mentre jo m’enfilava al fanal
per acabar l’estrofa...
Al mati
em va despertar la tos i el mal de cap,
aquella opressió al pit i la gola,
que no eren d’enamorament sinó de grip.
El termòmetre marcava trenta-vuit,
i no eren graus d’excitació...
Ja no tenim edat per segons què.
I’m “griping” in the rain...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada