Vaig posar-me de puntetes
per a poder besar l’arc de Sant Martí.
Vaig tensar el cos, vaig allargar el cap...
Ara tinc els llavis pintats de diversos colors,
i la cara plena de pols de pluja ja caiguda.
M’ha quedat el cos, amb olor d’humitat
i els ulls absolutament cecs de melangia.
En despertar-me, he maleït el sol
que ha violat sense consentiment
el meu estat de catalèpsia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada