Poc a poc, com si puges una escala
anava contant els graons horitzontals
en aquella nit, la més negre de totes.
No tenia cap motiu per a fer el que feia,
simplement estava cansat de viure.
Negoci propi, diners, prestigi, amor,
ho tenia tot i ho volia perdre tot.
Poc a poc, aquella escala horitzontal
el va fer anar més i més enllà,
fins que de sobte, en una corba
aparegué la llum i el xiulet agut.
No va notar ni el cop, o potser sí.
No va notar dolor, o potser sí.
El tren de gran velocitat
ni tant sols es va aturar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada