Odio.
Odio , si, ho sento.
Odio els fatxes, el que mengen, el que caguen, el que
vomiten, el que diuen, el que senten, les seves paraules, les seves
expressions, les seves imposicions, les seves putes lleis de misèria, les seves
putes vides. Els odio.
Odio, els racistes, la seva prepotència, el seu sentiment de
superioritat, les seves raons bastardes, la seva manera de generalitzar les
persones, les dones, els nens, la seva manca d’humanitat. Els odio.
Odio els maltractadors, la seva manera de tractar les dones,
la seva manera d’entendre el respecte, la seva manera d’entendre el seu propi
gènere, la seva manera de veure tots els gèneres, totes les vides, totes. Els
odio amb ràbia.
Odio els homòfons, aquesta gent que no accepten l’amor, perquè
no saben què és estimar, que no accepten el sexe perquè en el fons són
asexuals, que no accepten les persones, perquè NO SÓN PERSONES. Els odio amb
passió.
Odio els fanàtics religiosos, de qualsevol religió, de
qualsevol creença, perquè alienen, perquè trenquen la vida de la gent,
fanatitzen, limiten, fan matar per un déu, fan viure per un déu, esclavitzen
per un déu. Els odio profundament.
Odio els prepotents, que et miren per sobre l’espatlla. Els
que es creuen més llestos del que realment són. Els que menyspreen les teves
il·lusions, perquè segons ells, són il·lusions que no serveixen per a res, que
no computen, en ves a saber quina collonada de llista de coses imprescindibles i importants.
Em sap greu odiar. No és bo odiar.
Els odio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada