En aquesta estona de lucidesa
us escric aquesta nota de disculpa.
Se que aquest mati us he vist,
però per més que m’hi esforço
no en recordo el vostre nom
no en recordo ni tant sols el parentiu.
Se, n’estic segura que us estimo
malgrat que cada matí al besar-me
se m’esborra un bocí més de vosaltres.
Segurament em trobareu a faltar,
jo us confesso que no puc, ni us recordo,
potser ja us ho he comentat, no ho sé.
Se m’esborren els minuts acabats de passar,
se m’oblida on visc, qui soc, qui sou.
Se m’oblida menjar, dormir, beure, orinar...
En aquesta estona breu, de lucidesa
us dic adéu i em disculpo pel dolor.
Saltaré per la finestra.
Tant sols demano que el pis on visc
i que no recordo, sigui prou alt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada