Va veure venir l’avió
no s’ho podia creure,
i el mon va trontollar.
De tenir el mon als peus,
va sentir com tot s’enfonsava.
Es creia indestructible
movent diners, especulant.
No entenia res de res
quan tot al seu voltant
va esdevenir una foguera
absolutament indescriptible.
A la zona de les torres,
la zona sagrada que movia el mon,
i ara el mon es movia sota els peus.
Sense pensar-s’ho gens
va saltar per la finestra
des de el pis vuitanta-cinc.
Ell era un dels reis del mon,
res dolent li podia passar.
Va pensar que com a les pel·lícules
se’n sortiria amb algun ós trencat.
Va pensar, tant sols uns pocs segons...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada