Voldria saber escriure
com escrius tu, estimat amic.
Saber modular la veu escrita,
el so somort de cada expressió
de cada expressió meridiana
que perpetres en cada full,
-maleït sigues-, cada sentiment,
cada refotut sentiment
que dibuixes amb destresa
de manera impúdica i insultant.
Passejar-me pels mots
com l’autobús de circumval·lació,
que volta pels mateixos carrers
i sempre descobreix coses noves,
com l’estel del nen que a cops de vent
i de manera anàrquica, com tu mateix,
fa tombarelles a l’aire aleatòriament,
sense ni tant sols preguntar-se per què.
M’agradaria, estimat amic, ser lliure com tu
i no capficar-me amb paraules buides,
saber donar a cada pensament
el seu mot, el seu to, la seva idea adient,
i després, maleït sigui altre cop,
estripar el full i llençar-lo enlaire,
i contemplar assegut i relaxat
totes i cada una de les giragonses
dels refotuts paperets a l’aire,
i fruir del que he escrit, i des escrit,
el que he creat i destruït,
sense que m’importi res més
que el temps emprat i malgastat,
aquella estona irrepetible amb mi mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada