Arriba un dia
en que ningú t’ha de dir
el que és una veritat cridanera.
Un dia en que tot es posa a lloc,
i caus indefectiblement en aquell lloc
d’on mai no hauries d’haver sortit.
Arriba un dia
que t’adones que ets un desastre
i que els ocells que t’envolten el cap
defequen sense compassió
entre els poc pèls que tens al cap,
un dia en el que ningú t’ha d’avisar,
tu ja ho saps, i se’t gela el somriure,
l’esguard, el rictus, la mirada...
Arriba un dia
en el que ni tant sols has de dir adéu....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada