EL MAG
M’agradaria ser un mag
i treure del meu barret
un dia assolellat per a tu.
Un passeig a prop del mar,
una nit d’amor
només per a nosaltres,
on tot estes permès.
Un mag que atures rellotges,
que allargues dies i plaers,
i construir en un instant
un país de meravelles,
sense Alícies ni conills.
Una nit radiant i clara
plena d’estels fugaços
als qui poder demanar desigs,
desigs de mags, sense trucs.
Hi ha dies, però, que m’agradaria ser un mag
que amb un truc de màgia insòlit
desaparegués per sempre
entre els arbres d’una tardor qualsevol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada