Són aquí, entre nosaltres.
Els coneixereu per la seva cara.
Potser us semblaran gent normal,
pensareu que han tingut un mal dia,
que els estreny la samarreta. o la sabata,
que no defequen quan toca, qui sap,
o simplement que pateixen de morenes.
Són aquí entre nosaltres,
i intentaran sempre contagiar-te,
amb la cara, la mirada, un gest,
tanmateix explicant-te una anècdota,
fent-te partícip d’una conversa
que ni t’interessa, ni mai t’ha interessat.
Et discutiran amb arguments merdosos,
i intentaran arrossegar-te al seu estat
d’amargura continua i persistent.
Trobaran malament tot el que els expliquis,
et miraran amb menyspreu la camisa,
els pantalons, la manera de caminar.
Són aquí entre nosaltres,
i com els walking deads, cada vegada són més,
i cada vegada més malcarats i agressius,
com un virus estrany vingut de l’Àfrica,
i et buscaran, o simplement els trobaràs,
i sabràs per fi, què són les pomes agres
tant sols mirant l’esguard, o també
escoltant el que parlen i opinen,
o llegint-los a les
xarxes socials.
I es disfressaran de qualsevol cosa,
d’intel·lectual,
d’home de negocis,
de músic d’esportista o de pallasso,
tant se val, es faran present en cada gest,
en cada paraula, en cada mirada...
M’estic amargant el matí...Que us bombin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada