L’observador de balcons
imagina vides, instants,
escolta la música de clarinet
del pati de llums obscur,
i imagina la seva boca suau i jove
llepant la canya mentre toca
una melodia inventada...
...inventada per Mozart
fa ja una cruel eternitat.
L’observador de balcons
desxifra siluetes a les persianes
i es fon en braços de qualsevol
que es deixi abraçar amb passió.
L’observador de balcons
mai s’ha trencat una cama,
ni ha anat en cadira de rodes,
mai no ha vist un crim en directe,
mai va escatir res més que sexe.
Mai no va veure una pel•licula de Hitchcock,
ell simplement, és autodidacta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada