LA SENYERA

Remenant per l’armari

he trobat la meva primera senyera.

Aquella senyera que em vaig comprar

per anar a la manifestació de 1977,

aquella de la llibertat, amnistia i estatut d’autonomia.

Encara estava enganxada al pal de fregar,

que vaig agafar-li a la mare,

gràcies al discurs nacionalista de:

“per Catalunya mare, fes-ho per Catalunya...”.

L’he agafat entre les meves mans,

és gran, bonica, i sense estels, ni blancs, ni vermells.

Una senyera.

El que més m’ha sorprès de la troballa, són els colors,

cinc barres grogues, però d’un groc meravellós,

i quatre barres vermelles, d’un vermell intens...

Com  es nota que a l’any 1977, no hi havia botigues de xinesos...

DESERT -RELLOTGE DE SORRA-

 No sabia per quin mal averany era allí.

    Se li ensorraven els peus en la sorra

         i poc a poc veia més lluny

             el cel i les estrelles.

                lluitava contra

                   la tossuda

                        llei

                         de

                         la

                        gra

                       vetat

               corria enfollit

         donant voltes a l’esfera

     que l'empenyia amb força avall.

  Fins que caigué a plom i ple de sorra

 En un altre món completament absurd,

I es ca adonar que el temps li fugia pels peus

DRON

Faré una poesia d’amor.

Una poesia bonica que parli dels ulls,

de les pestanyes, dels teus llavis,

dels rinxols, de les parpelles,

i si m’animo, m’animo i m’animo

fins i tot lloaré les teves mamelles.

Serà una poesia curta, però intensa,

que tingui ritme, música i passió,

que no sigui però massa densa,

que no perdi per res la seva lluïssor,

i així que la tingui acabada,

te l’enviaré tot prest, d’una volada.

La plegaré en plecs ben petits

i els posaré a la caixeta del dron,

pilotaré l’aparell fins al teu llit

la tindràs abans no t’agafi la son.

I quan els mossos malvats

m’emmanillin per suposat jihaidista,

jo sabré que t’has enamorat

d'aquesta demostració d’amor futurista.

L'UMBRADELLA

l’unbradella, espurguissava l’unyol

variancella de macrònies furmes

i mansillosament la urba de finyol,

aburrinsava grunyes adisturnes.

Fornatiso mantines de fargols,

com bracunies llures de floncs

i desgarninxo les punxilles de brols

brunissant alonxes de cirons.

Oh farrunia!, com tarnuro,

i que jaudina les huries de pirons,

que les grinxes turinenturo

i per Deu,  com em puden  els mitjons....

9 DE MARÇ

Ahir, després de  la festa,

una dona va escombrar el confetti,

les serpentines, els globus,

les restes de la festa.

Avui, després de les bones paraules,

i els manifestos cínicament oficials,

les dones seguiran cobrant menys,

seguiran sent agredides i maltractades,

seguiran tapades de cap a peus de vels negres,

seguiran renunciant als plaers del seu sexe,

seguiran al darrer esglaó del progrés.

Avui, després de l’eufòria reivindicatica,

tot tornarà a la normalitat.

8 DE MARÇ

Avui vuit de març del 2015

dia de la dona treballadora

em declaro embarassat.

Embarassat del teu somrís

dels teus cabells, dels teus ulls,

de la teva manera lliure de ser.

Embarassat de la teva veu

de les teves abraçades

de la teva passió, dels petons,

embarassat de la teva intel·ligència.

Guardo dins les meves entranyes

cada maltractament, cada humiliació,

cada salari injust, cada ablació,

cada mirada sexualment fastigosa,

cada  insult, cada vexació,

cada rostre tapat amb un burka

cada menyspreu de tota religió.

El meu embaràs durarà un any.

El vuit de març del 2016

pariré una nena,

mig blanca i mig negra,

amb els ulls ametllats,

amb una cara preciosa a l’aire lliure,

amb el sexe intacte i dolç.

Sense ni una marca de maltractament.

Una nena mestressa del seu futur.

I de nom?

He pensat posar-li de nom, Il·lusió.

MONTSE

Vas decidir deixar la teva taula de surf

aparcada a l’habitació dels mals endreços,

i vas agafar, xino, xano, el camí de l’aigua.

Caminant entre onades, et vas anar fent petita,

llunyana, tant sola com sembla que et senties.

Vas deixar-nos, sense ni pensar que el nostre mar

s’ompliria sense manera d’aturar-ho, d’aigua salada,

salada i enyorada del teu somrís, salada i trista.

Vas decidir marxar remuntant onades amb pas ferm,

cap a un destí incert, tant incert com el rumb

que agafava cada onada, quan amb la taula

de manera enjogassada les desafiaves.

Bon viatge cosina, que trobis nous mars

i les més grans onades que mai hagis somniat.

IMATGE

Va marxar la gavina, mar enllà

i els batecs de les seves ales

xarbotaven sobre l’aigua,

cada cop de manera més feble,

menys sonora, més allunyada,

com els batecs d’un cor

que s’apagava poc a poc...

MAMUT

He tancat els ulls i he visualitzat la teva energia.
T'he vist mirant-me amb els ulls molt oberts
mentre recitava poemes del nostre estimat Ovidi.
Per cert, si el veus, diga-li que també a ell el trobem a faltar.
He deixat sobre els núvols d'aquest enyor que ens aclapara
un ram de flors, al costat dels préssecs que ens regalaves.
Que grotesca és la mort, quan arriba de puntetes
per robar-te allò que estimes...

Bones vacances amic...
.

MARIA CALLAS

http://youtu.be/7rjGwS20V94

Feia dies que duia el cd al cotxe.

Segurament li vaig posar

en un atac d’esnobisme,

deuria pensar que un cd d’òpera

ressaltaria entre els meus cd’s de sempre.

Aquest matí, no se perquè, l’he posat.

De sobte, he notat que alentia la marxa,

i que en el braç em sortien uns granets,

pell de gallina, tu! increïble...

La veu d’aquella dona m’ha captivat.

Quan he arribat a l’aparcament

-més tard que de costum-,

he apagat l’aparell de música

mentre cantava una ària,

i he demanat perdó a la Maria.

PINTADA

Cal tenir alguna cosa a dir per escriure una poesia?

O simplement es pot jugar a fer lligar paraules?

A combinar vocals i consonants de manera aleatòria?.

Segurament els puristes em diran que si que cal,

que si no tens res a dir, més val que callis,

que en cas contrari el silenci és sempre més valuós,

i escriure per escriure només porta a una poesia pueril.

I aleshores ells es desfaran en mots complicats

en formes cultes,  estrambòtiques  i incomprensibles,

i en acabat, es miraran al mirall de l’onanisme poètic,

i es faran una suau auto  fel·lació que els garanteixi

un auto plaer que els porti als llimbs de la literatura...

I jo seguiré jugant amb les lletres, les paraules, les formes,

sense potser fixar-me massa en el què i sí en el com

i seguiré mirant al voltant buscant la volta de clau,

o simplement descrivint de manera simple i maldestre

un petó, uns ulls, una cara, una guerra, una gòndola,

un paradís imaginari, un cel, un sentiment, un plor,

un telenoticies, un camí, un mar encabronat, un nen,

un mar llis i planer, un tren, una guerra, un crim,

una tristesa, un amor, un desamor, una ironia...

I a la fi, com deia la pintada:

 I have nothing to say, I'm a poet.

LE METEQUE

Cantava la Meteque....tota l’eternitat d’amor...

i sonava el sirtaki afrancesat suaument,

i jo deixava volar la meva imaginació

i amb la ma acariciava els camps de blat

que el sol acaronava dolçament

i m’agafava fortament al muscle del costat

per de manera maldestre poder moure’m

al ritme de la música fascinant i embolcallant.

Sonava la Meteque com un murmuri

i em lliurava al mestissatge fantàstic del meu país,

a la barreja de colors i d’idees com una espiral

de sensacions i meravelles.

Sentia en George ja mort, com alçava des de la tomba

els dos dits en senyal de victoria...

I com voldria perdre-m’hi ans que se m’acluquin els ulls....

EL GONDOLER QUE ES MAREJAVA QUAN NAVEGAVA

Sabia que havia errat el seu ofici

i el primer dia de la seva ruta

van entrar a la gòndola uns fills de..

…del país del sol naixent

carregats amb moltes càmeres

i palets de selfis, gran invent.

Així que posà la pala a l’aigua

ja va veure que en no gaire,

l’estomac li diría prou

i a la primera estrofa d’Oh sole mio

li vingué una gran glopada

plena de pasta, tomàquet i ou,

i tot seguit una gitada

que caigué sobre el nipó

que el mirava tot sorprès

amb els ulls codificats

i els cabells de l’Elliot Ness.

Aquell home mig corprès

entomà aquells macarrons

i la resta de suc espés

regalimant pels pantalons.

S’aixecà amb vehemència

i es mirà aquell gondoler

i li va fer una reverència

agraint-li aquell present,

ja que l’home suposava

que allò era típic de l’indret.

I es va fer un grapat de fotos

amb els pantalons regalimant

mentre el gondoler ben pàl·lid

se’l mirava al·lucinant.

KEEP CALM

Avui he sortit a fer running

és una de les meves distraccions

de les poques, soc un single,

que sempre ha somniat a ser swinger...

Mentre corria, m’han passat un fly

que em recordava que avui

és el Black Friday, així que quan em dutxi

aniré de shopping, al wold trade center,

que és aprop d’allà on acostumen a fer

el Barcelona meeting point.

Hi aniré amb una amiga

que vaig conèixer el passat halloween,

i que em va demanar si per Christmas

podria fer de Santa Klauss

en la seva shop que te full time

al costat d’un blue space.

He pensat d’endur-me-la,

si tot va bé i soc prou ready,

de travel, amb un ryan air low cost,

a Scotland o Nederland o Dutch,

no crec que se’m resisteixi

i menys amb aquesta barba

que m’he deixat de hipster

que em fa un interesting look ,

i em posa davant de les girls, on fire.

Ui, ara us deixo by surprisse

que no tindre temps d’estar ok  on time

ja que quan acabi de fer-ho tot

he d’anar a penjar el banner

amb els friends , aquell que diu:

“Keep calm and speak catalan”

9-N L'AVI LLUIS

Avui avi Lluis

sembla que els fantasmes tornen als seus cementiris,

sembla que  els gossos deixen de bordar,

i de sobte, podem agafar el son amb un somriure.

Avui, aquell somni teu, aquell somni ferm,

aquell que t’il·luminava la cara i t’empetitia els ulls

mentre somreies amb la teva cara coberta de pigues

sembla que treu tímidament el cap de sota els llençols.

Els fills, o nets dels qui et varen engarjolar,

ara vomiten bilis i paraules altives i desafiants,

mentre nosaltres els mirem serens amb un somriure.

Els hem pres els arguments avi, ara només insulten

deixant veure el rostre que han amagat durant anys,

aquell rostre de legalitat d’una democràcia

que es van fabricar a mida i en la que mai no han cregut.

Ara els surt el llop que diuen amagat sota la pell de xai.

Els hem guanyat avi, els hem guanyat...

Avui avi, aniré a votar, com tu haguessis fet,

i ho faré amb tot el que m’has deixat d’herència,

el somriure, la fermesa, l’amor al país, l’ateisme

i el somni d’un demà lliure i republicà.

Bona nit avi, acluca els ulls, ara toca descansar.

OBSOLET

Avui, rient, m’has dit obsolet

i has seguit rient com se’n riuen les sirenes

dels pescadors que les miren embadalits.

Després, mentre tocava el saxo

he pensat que tenies molta raó,

soc d’aquests subjectes obsolets, passats de moda

a qui els fa plorar una melodia trista,

dels que se’ls hi posa pell de gallina

quan oloren les pàgines d’un llibre antiquat com jo .

Tens raó, em sento obsoletament feliç

quan deixo fluir els meus vells sentiments

lluny de l’enorme tecnologia que ens envaeix,

i m’arrebosso d’antiguitat, ho reconec.

I si aquesta antiguitat obsolescent et fa riure

et puc dir que aleshores, em sento en el paradís.

BONA NIT

Abans de tancar els ulls,

quan el llum de la tauleta s'apagui

pensaré en el teu riure encomanadís,

els teus cabells alegres al vent,

en el llum impressionant del teu somriure.

Abans que se'm fonguin els ploms

pensaré en els teus ulls

per tenir prou llum per albirar els meus somnis.

EN LA LLÀGRIMA DE LA FOTO

A la llàgrima

es reflectia l’objectiu

de la futura foto.

A la llàgrima furtiva

d’un futur millor,

d’una infantesa digna

lluny de casa

on el futur és cru

i ple de sorpreses

i violència.

A la llàgrima,

gota imprecisa

i difícil de desxifrar,

s’hi amaguen els colors,

els jocs, les emocions,

s’hi endevina l’esperança.

COM UN NÀUFRAG

Avui tornarà l’alba,

amb la seva sortida de sol i els galls afònics,

amb els seus kikirikis passats de moda

i totes les collonades que canten els poetes.

Esclatarà un dia més la tardor, amb els seus colors

l’ocre, el roig, el taronja, el magenta, el groc...

I els poetes en seguiran cantant les lloances,

i jo seguiré sota el balcó dels teus ulls

esperant aquella llàgrima salada per banyar-me,

seguiré sota el portal esperant el teu somriure

com qui espera aquella droga de disseny

que el faci volar tota la nit, o aquell red bull

que diu que dona ales i més ales....

Avui tornarà l’alba

i totes aquelles bestieses que diuen els poetes

i jo seguiré renegant de totes i cada una de les paraules

que ells escriuen, que jo escric, religiosament.

I seguiré esperant com un nàufrag

aquell tauló en forma de pestanyes dels teus ulls

per poder naufragar serenament entre els teus cabells rinxolats.

TIMIDESA? -ESCÒCIA 4-

Has esclatat

com en una explosió de sang,

com una menstruació de la natura.

T’has deixat anar com en un tobogan

de color roig, transportat per la tardor.

T’has fet immensament bonic,

tremendament visual,

enormement  elegant.

Has enrogit potser per timidesa,

per culpa de les meves floretes?