3.4.15

DESERT -RELLOTGE DE SORRA-


 No sabia per quin mal averany era allí.
    Se li ensorraven els peus en la sorra
         i poc a poc veia més lluny
             el cel i les estrelles.
                lluitava contra
                   la tossuda
                        llei
                         de
                         la
                        gra
                       vetat
               corria enfollit
         donant voltes a l’esfera
     que l'empenyia amb força avall.
  Fins que caigué a plom i ple de sorra
 En un altre món completament absurd,
I es ca adonar que el temps li fugia pels peus