Avui avi Lluis
sembla que els fantasmes tornen als seus cementiris,
sembla que els gossos deixen de bordar,
i de sobte, podem agafar el son amb un somriure.
Avui, aquell somni teu, aquell somni ferm,
aquell que t’il·luminava la cara i t’empetitia els ulls
mentre somreies amb la teva cara coberta de pigues
sembla que treu tímidament el cap de sota els llençols.
Els fills, o nets dels qui et varen engarjolar,
ara vomiten bilis i paraules altives i desafiants,
mentre nosaltres els mirem serens amb un somriure.
Els hem pres els arguments avi, ara només insulten
deixant veure el rostre que han amagat durant anys,
aquell rostre de legalitat d’una democràcia
que es van fabricar a mida i en la que mai no han cregut.
Ara els surt el llop que diuen amagat sota la pell de xai.
Els hem guanyat avi, els hem guanyat...
Avui avi, aniré a votar, com tu haguessis fet,
i ho faré amb tot el que m’has deixat d’herència,
el somriure, la fermesa, l’amor al país, l’ateisme
i el somni d’un demà lliure i republicà.
Bona nit avi, acluca els ulls, ara toca descansar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada