LE METEQUE

Cantava la Meteque....tota l’eternitat d’amor...

i sonava el sirtaki afrancesat suaument,

i jo deixava volar la meva imaginació

i amb la ma acariciava els camps de blat

que el sol acaronava dolçament

i m’agafava fortament al muscle del costat

per de manera maldestre poder moure’m

al ritme de la música fascinant i embolcallant.

Sonava la Meteque com un murmuri

i em lliurava al mestissatge fantàstic del meu país,

a la barreja de colors i d’idees com una espiral

de sensacions i meravelles.

Sentia en George ja mort, com alçava des de la tomba

els dos dits en senyal de victoria...

I com voldria perdre-m’hi ans que se m’acluquin els ulls....