22.1.15

LE METEQUE

Cantava la Meteque....tota l’eternitat d’amor...
i sonava el sirtaki afrancesat suaument,
i jo deixava volar la meva imaginació
i amb la ma acariciava els camps de blat
que el sol acaronava dolçament
i m’agafava fortament al muscle del costat
per de manera maldestre poder moure’m
al ritme de la música fascinant i embolcallant.
Sonava la Meteque com un murmuri
i em lliurava al mestissatge fantàstic del meu país,
a la barreja de colors i d’idees com una espiral
de sensacions i meravelles.
Sentia en George ja mort, com alçava des de la tomba
els dos dits en senyal de victoria...

I com voldria perdre-m’hi ans que se m’acluquin els ulls....