Feia dies que duia el cd al cotxe.
Segurament li vaig posar
en un atac d’esnobisme,
deuria pensar que un cd d’òpera
ressaltaria entre els meus cd’s de sempre.
Aquest matí, no se perquè, l’he posat.
De sobte, he notat que alentia la marxa,
i que en el braç em sortien uns granets,
pell de gallina, tu! increïble...
La veu d’aquella dona m’ha captivat.
Quan he arribat a l’aparcament
-més tard que de costum-,
he apagat l’aparell de música
mentre cantava una ària,
i he demanat perdó a la Maria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada