OBSOLET

Avui, rient, m’has dit obsolet

i has seguit rient com se’n riuen les sirenes

dels pescadors que les miren embadalits.

Després, mentre tocava el saxo

he pensat que tenies molta raó,

soc d’aquests subjectes obsolets, passats de moda

a qui els fa plorar una melodia trista,

dels que se’ls hi posa pell de gallina

quan oloren les pàgines d’un llibre antiquat com jo .

Tens raó, em sento obsoletament feliç

quan deixo fluir els meus vells sentiments

lluny de l’enorme tecnologia que ens envaeix,

i m’arrebosso d’antiguitat, ho reconec.

I si aquesta antiguitat obsolescent et fa riure

et puc dir que aleshores, em sento en el paradís.