Sabia que havia errat el seu ofici
i el primer dia de la seva ruta
van entrar a la gòndola uns fills de..
…del país del sol naixent
carregats amb moltes càmeres
i palets de selfis, gran invent.
Així que posà la pala a l’aigua
ja va veure que en no gaire,
l’estomac li diría prou
i a la primera estrofa d’Oh sole mio
li vingué una gran glopada
plena de pasta, tomàquet i ou,
i tot seguit una gitada
que caigué sobre el nipó
que el mirava tot sorprès
amb els ulls codificats
i els cabells de l’Elliot Ness.
Aquell home mig corprès
entomà aquells macarrons
i la resta de suc espés
regalimant pels pantalons.
S’aixecà amb vehemència
i es mirà aquell gondoler
i li va fer una reverència
agraint-li aquell present,
ja que l’home suposava
que allò era típic de l’indret.
I es va fer un grapat de fotos
amb els pantalons regalimant
mentre el gondoler ben pàl·lid
se’l mirava al·lucinant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada