COM UN NÀUFRAG

Avui tornarà l’alba,

amb la seva sortida de sol i els galls afònics,

amb els seus kikirikis passats de moda

i totes les collonades que canten els poetes.

Esclatarà un dia més la tardor, amb els seus colors

l’ocre, el roig, el taronja, el magenta, el groc...

I els poetes en seguiran cantant les lloances,

i jo seguiré sota el balcó dels teus ulls

esperant aquella llàgrima salada per banyar-me,

seguiré sota el portal esperant el teu somriure

com qui espera aquella droga de disseny

que el faci volar tota la nit, o aquell red bull

que diu que dona ales i més ales....

Avui tornarà l’alba

i totes aquelles bestieses que diuen els poetes

i jo seguiré renegant de totes i cada una de les paraules

que ells escriuen, que jo escric, religiosament.

I seguiré esperant com un nàufrag

aquell tauló en forma de pestanyes dels teus ulls

per poder naufragar serenament entre els teus cabells rinxolats.