MONTSE

Vas decidir deixar la teva taula de surf

aparcada a l’habitació dels mals endreços,

i vas agafar, xino, xano, el camí de l’aigua.

Caminant entre onades, et vas anar fent petita,

llunyana, tant sola com sembla que et senties.

Vas deixar-nos, sense ni pensar que el nostre mar

s’ompliria sense manera d’aturar-ho, d’aigua salada,

salada i enyorada del teu somrís, salada i trista.

Vas decidir marxar remuntant onades amb pas ferm,

cap a un destí incert, tant incert com el rumb

que agafava cada onada, quan amb la taula

de manera enjogassada les desafiaves.

Bon viatge cosina, que trobis nous mars

i les més grans onades que mai hagis somniat.