DRON

Faré una poesia d’amor.

Una poesia bonica que parli dels ulls,

de les pestanyes, dels teus llavis,

dels rinxols, de les parpelles,

i si m’animo, m’animo i m’animo

fins i tot lloaré les teves mamelles.

Serà una poesia curta, però intensa,

que tingui ritme, música i passió,

que no sigui però massa densa,

que no perdi per res la seva lluïssor,

i així que la tingui acabada,

te l’enviaré tot prest, d’una volada.

La plegaré en plecs ben petits

i els posaré a la caixeta del dron,

pilotaré l’aparell fins al teu llit

la tindràs abans no t’agafi la son.

I quan els mossos malvats

m’emmanillin per suposat jihaidista,

jo sabré que t’has enamorat

d'aquesta demostració d’amor futurista.