(per les impagables noies que cuiden la gent gran a la planta tercera de l'hospital geriàtric de Figueres, i per les seves abraçades miraculoses i altruistes als malalts)
I
A la planta dels crits
petites cuquetes de llum rialleres,
il·luminen un cel estrellat, net d'estrelles.
Abracen el cos vençut, rendit, sense vida,
i aquella abraçada, li atorga uns instants de plaer incalculables.
A la planta dels crits
cada dia esdevé el miracle de l'amor en cada una d'elles.
II
Remenant en la misèria he trobat un tresor,
he descobert un miracle alli on menys ho esperaba,
un crit de llum a les ombres, un homenatge a l'amor.
He trobat el millor dels tresor en la teva abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada