Em vas deixar a la ma, només una mica de saliva,
els ulls plens de llàgrimes i el cor prenyat de records inesborrables.
Sobre la freda planxa, t'esperava la mort injusta, l'eutanàsia implacable.
Encara abans de marxar, em buscàres l'esguard i em digueres adèu.
No et sortía el lladruc.
Un cop més, com sempre, t'ajudàrem a guarir-te les ferides,
la més cruel de les ferides, per retornar-te la teva impagable companyía
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada