Arran de platja
he dibuixat a la sorra
petjades solitàries
que t'enyoren desvalgudes.
Les onades suaus i cristalines
em mullen els peus cansats
i els omplen de sons mediterrànis,
timbals, trompetes, tubes
ressonen alegres en ritmes de pas doble,
i jo ballo embogit agafat a les ones.
La veu dolça de les onades em parla de tu
amb el to suau de la teva veu
que com un miracle, ha acostat el vent
fins als meus llavis salats de marinada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada