(la poesia que més greu em sap haver escrit mai, dedicada a un ex-amic)
He estripat full a full la teva vanitat,
n'he fet papers petits i fràgils,
que he llençat amb energía al vent.
Se però, que res t'importa ni et conmou,
si no és el teu jo, petit i insuportable
i que et motiva més el fals aplaudiment
que el mot sincer, contundent i gratuït.
Segueix si vols, el teu camí pesat
de bracet amb el turment i l'insolència,
inventant-te enemics i jocs d'enamorats
creats sempre a la teva estúpida conveniència.
Els amors joves que et captiven
per a tu ja són només història,
sigues conscient que ni tant sols et miren,
que per a ells no ets més que una ombra,
que per no fer, no els fas ni nosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada