Estavem l'un dins l'altre
en un carreró sense sortida,
un carreró ple de llums i flors
on cada dia sortia valent el sol
tant sols pel plaer de saludar-nos
i envejar l'escalfor que despreníem.
Un carreró, on el desànim estava prohibit
i els petons i les caricies eren obligatòries.
Estàvem l'un dins l'altre
pensant-nos únics i indestructibles
somniant l'aturada definitiva del temps,
burlant-nos de les manetes implacables del rellotge.
Un carreró, on cada carícia tenia premi
on cada petó equivalia a una sonada revetlla
plena de música, de balls i de garlandes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada