(aquesta poesia la vaig escriure arran d'una critica d'una persona que en un recital em va retreure que uses les paraules per denunciar els horrors de la guerra. Textualment em va dir, "la poesia serveix per explicar coses boniques i no drames", evidentment, aquesta persona no en sabia un borrall de poesia)
Podria parlar-vos potser
de la bonica mirada d'aquella noia
que em captiva el son cada nit quan tanco els ulls.
També, d'algun record borrós d'infantesa,
el joc, les germanes, els estudis...jo que sé!!!
Podria parlar-vos de flors o de nines...
...de rius, de pobles, de miralls o de sines...
Però soc massa presoner del meu temps
i les paraules boniques a voltes em cremen
mentre en algun racó del mon un nen mor
en trepitjar una bomba en forma de papallona
fabricada aqui al costat...jo que sé! no em sembla just!
La poesia s'escriu amb els ulls oberts, mans obertes, cor obert
i si cal, el cul obert, per fer una bona cagarada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada