TEMPS DE GROCS I MARRONS

Temps de grocs i marrons i olor de llenya
de galtes calentes, de foc nou regenerat.
D’escombrar fulles al jardí cremant rostolls.
Temps melangiós i de vida fosca soterrada,
en les amagades humitats, escoltant musica,
d’escriure i recitar els vells poemes retinguts.
Temps de calentes castanyes i moniatos,
guants de llana sense dits i afegir mantes,
de saltar-se les dietes per quatre panellets.
Temps de pensaments refugiats a les fagedes,
de dies plujosos i boires perpètues, continuades,
d’embadalir-se davant miralls i vidres estelats.

Sóc nascut en aquesta època i em bellugo sempre
entre grocs, marrons, olor de llenya i castanyes calentes.
Tinc suposo els sentiments fràgils com els rostolls
i el desig tant calent com les galtes que llueixo vermelles,
com els guants.

Temps on les llàgrimes cauen lentament
com les fulles dels pollancres en recordar-te tan bonica i tardorenca.