Com una freda ma, cercava l’escalfor
del teu pit menut i blanc,
abraçava mig en somnis la tebiesa
dels llençols buits i distants,
remugava delirant el teu nom
que es feia eco reprimit,
mentre tu reies entre els teus
ben lluny de mi.
Entre els dos un món immens
impossible d’acostar.
Bregava però valent en una fràgil
barqueta contracorrent,
udolava fort per retrobar-te
per les vores riu enllà,
riu d’entrebancs i de mortalles
pels amants que ho tenen cru,
gorges plenes de desigs, de petons
i també d’enganys.
Ara que em desperto i obro els ulls
sols penso en tu.
Sense pausa busco entre paraules
les lletres amagades del teu nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada