T’abraço
i sento com el món s’alça sublim
com tot de sobte agafa sentit i consistència,
i els teus ulls de caramel em miren
i els meus ulls perden tota la innocència.
El frec
dels teus llavis contra els meus
m’eleva com la més dolça de les drogues,
les teves mans dibuixen una carícia
i amb els dits em fascines i em transportes.
La teva escalfor, la més sensual de les estufes
sento els teus contorns clavats en mi
i la geografia del teu cos se’m configura
mostrant-me el seu millor camí.
Et recordo cada corba,
del cap fins els peus
i et somnio completa,
com deia el poeta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada